Meu pensament vaa rebolcons S'ensorra com un castell de cartes quan et veig girar tots els cantons que hi ha al meu poble tu jugues a despistar, jo mentre tant escrivint-te cançons em passe els dies i de nit somnie de colors
Arbre gran de la muntanya tu que em dones la frescor la frescor de la teua ombra la calor del teu amor l'amor per les paraules que rebutgen el dolor dolor innecessari alimentat pel rencor
Se'm fa difícil pensar que et diré de nou quan ens tornem a trobar que no estigues cansada ja d'escoltar satèl·lit sóc, orfe de la teua gravetat que vaga erran, buscant el camí final per poder-te tastar
Xiqueta dolça del raval se m'accelera el cor quan et veig passar xiqueta dolça del raval quan me n'adone ja te n'has d'anar
Quan dic que no vaig (x3) allí Vull dir que d'alguna manera ja sé que és el que passarà Quan dic que no vaig (x3) allà Vull dir que jo ja coneixia a la dama del Raval Estimada i dolça, un perill de dona Dis-me ara que si i després que no Quan dic que no vaig (x3) allí Vull dir que d'alguna manera ja sé que és el que passarà Voldria desitjar (x4) Que tingues tu més sort que jo quan arribes al Raval!! Xiqueta meua pits de caramel i fruit del temps que em fas patir baix del melic una tempesta cada nit tempestes i cadenes per cuixes com les teues, tantes nits sense dormir xiqueta meua l'ama del carrer i de la carn que se m'adreça cada cop que et veig passar pel meu carrer carrer de melangia, de vigilia nit i dia pels teus pits de caramel Xiqueta dolça!!