Ja no veig baixar les aigües clares pel meu riu. No queden peixos, no en queda cap viu! I ningú se'n adona que hi ha coses que mai no hauríem de perdre.
Queda poc perquè els pulmons del món diguen ja prou! Incendis i la desforestació escalfaran la terra, canviarem els cants d'ocells per cants d'indústria.
No m'ho crec, com en un món que veig tan avançat, els mandataris no han aturat ja la injusta destrucció del benestar de les persones de la terra.
No m'ho crec, entenc que és causa de la corrupció, d'embutxacar-se un grapat de milions, però la meua vida no està en venda, com permetre aquestes coses?
El futur del món està en les nostres mans, i no veig que estiguem canviant.
No vull perdre la llibertat que em dóna aquest paisatge de boscos verds que brillen amb el sol. Observar de les muntanyes com la vida no s'acaba.
Veure créixer les flors i els animals de cada espècie, com dol quan els tenim que etiquetar. Per la por a que demà despertem pel matí i ja no en quede cap.
No puc més, tant de soroll i tanta pol•lució. No el veig, però cada dia és més gegant, sense capa d'ozó el sol és el gran enemic d'aquesta terra.
Com pot ser que no cuidem el que és més apreciat, que no reciclem per comoditat, i que fem de la mar l'abocador i així cultivem la ignorància.
Perquè tots som els culpables del que ocorre i devem reflexionar!
No vull perdre la llibertat que em dóna aquest paisatge de boscos verds que brillen amb el sol. Observar de les muntanyes com la vida no s'acaba.
Veure créixer les flors i els animals de cada espècie, com dol quan els tenim que etiquetar. Per la por a que demà despertem pel matí i ja no en quede cap.