Té l'art corrent per les venes, per complet m'ha enganyat. Una caixa de sorpreses, qui ho podia esperar?
Al principi amb flors feia brillar el dia. Plena d'emoció per tanta poesia.
I jo era llum en cada racó. Una jove ballarina que menejava al món.
Un futur encisador el que m'esperava. Sense un clau on poder seure's, no importava! Ens alimentava la nostra passió Un llavis candents buscant la fusió.
Ja està be, ja estic fart d'aquesta funció. La mà marcada en la cara ha fet caure el teló. S'ha llevat la màscara que li cobria el rostre. Ha passat de ser aquell enamorat home a representar l'obra d'aquest maltractador
No hi ha nit sense actuació. Faça de princesa o bruixa el final és d'acció.
No trobe el camí per on escapar. Un altra pallissa m'apagarà. L'amenaça ha sigut clara, si crides callaràs.
Arriscant tot el que em podia jugar! Torne a tindre esperança, em torne a il•lusionar. Amb la força va aconseguir certes coses, actuar entre reixes a un món sense portes i perdre tota l'estima que li vaig donar.
Jo escriure el diàleg d'aquesta funció. La història del dia a dia, plena de tant d’amor! On la solució per calmar un mal dia siga poder rebre la dolça carícia de qui lluita cada dia per vore't feliç.