Som com un bomba que no falla El micro en \"on\" Tots preparats per la batalla No cal perdre ni un segon Hem de lluitar pel nostre món
Poesies clandestines m'acompanyen quan no estàs al meu llit Paraules subratllades que hem porten a l'infinit I m'obrin avingudes soterrades sense fi Batega la ciutat dins de mi Artèries taponades per semàfors d'una vida artificial Que impregna tot l'oxigen de diners contaminats Sirenes que s'apropen, sentinelles vigilant La tristesa ofega als barris i no els deixa caminar L'horitzó està segrestat per reformes laborals Naixen amb els peus nugats, filles del patriarcat El present està aturat, a la plaça del mercat, ja! La flama pren la metxa ja!
Una paraula plena de esperança en cada vers Un missatge que ressona per tot l'univers Un desig en cada estel, fem pujar els decibels Cridarem fins que fem tremolar el cel No es tracta d'atacar, sinó de defendre'ns De recórrer amb el pas ferm totes les sendes Començar a volar Haurem de demostrar Ser els herois dels nostres contes i llegendes Per estos boscos de ciment som indígenes Les nostres arrels han estat regades amb llàgrimes Ànimes, i el futur escrit en unes làmines Escriurem les nostres pròpies pàgines