Sents a dins teu una veu que sospira et parla tremolant, contenint-se la ira plou amb força i et cau al damunt si no et cobreixes, no ho farà ningú primera lliçó de la teoria
Sents a dins teu una veu que sospira et parla tremolant contenint-se la ira un cartró barat, és el decorat on pengen els retalls de la teua vida tu vols pregressar, rebre el que et pertany recorda que ser dona no és un esborrany amplifica la teua veu no seveixes cap home ni Déu
Quan caiga la nit sobre els camps quan dorma tota la ciutat et diré que m'encises i lluitarem contra la realitat quan caiga la nit sobre els camps quan dorma tota la ciutat et diré que et desitge i ens saltarem el camí marcat
Escriure cada dia una nova epopeia ni devota concubina, ni donzella gaudir dels moments, tenir el teu temps a tu no t'han parit de cap costella deixa d'esperar arreplega el que has sembrat o seràs mà d'obra barata del patriarcat drets aconseguits, sentiments oprimits encara queden minuts per a guanyar el partit
Crida, crida crida, ja n'hi ha prou d'alegria fingida crida, crida, crida ja no et creus ninguna profecia saps que si alces el cap tremolaran els ciments si mires més enllà, te soltaràs dels cordells crida, crida, crida si et rebel·les, no tindran altra eixida