Ei! La cara al vent Que se n’adonen que ja som el present Ei! Que quede patent D’un temps, d’un país que ja anem fent! Corre lliure pel poble la fera ferotge Mentre sonen les cançons cada nit I en cada concert Teresa rep homenatge I ens fa recuperar l’esperit
EH EH OH OH!
Què vos passa valencians? On està la identitat?
EH EH OH OH!
Tu creus que jo puc oblidar aquella forma de cantar Cantaré la nostra història a cau d’orella i somiarem fins demà
EH EH OH OH!
Perquè vull, Perquè tinc ganes de somiar!
Som la flor que naix de la llavor que vareu sembrar Sou la llum que guia en l’obscuritat Som les vostres veus i no ens faran callar Perquè mai perdrem la nostra dignitat Continuar la senda de la nostra essència i trobar I trobar una resposta per demà No ens podran guanyar mai, si ens donem la mà I agafem l’herència que ens vareu deixar
Ei! Garrot , prohibició És el que passa quan el mal ve d’Almansa Ei! No ens furtaran la il·lusió Vareu sembrar una llavor d’Esperança Damunt de l’escenari borumballes falleres Al país de les albades per costum Que rode la roda pels carrers i les places I cridarem fins que vinga la llum!
EH EH OH OH!
Ja no canta el capellà perquè no li’n donen cap
EH EH OH OH!
Cal dir va ser detingut per cantar en valencià Estimem per estimar la nostra llengua I seguirem avançant!
EH EH OH OH!
Perquè vull, perquè tinc ganes d’estimar!
Llave les penes al meu safareig No és que no et mire, és que no et veig Va com va, que pitjor no anirà Silenci i censura al canal valencià. Hui cantarem la vida d’un poble Vida d’un poble que no vol morir Vull donar-te les gràcies perquè vull Perquè tu em fas sentir-me viu Gràcies a tu que cantaves furtiu Gràcies a tu que em donaves caliu! Gràcies a tu que cantaves furtiu Gràcies a tu hui sóc l’últim que riu!!!