Hui és un dia fotut, no tens escut, voldries perdre't en l'Àrtic. No vols comprendre que viure és fantàstic, que no ets un més entre el públic. I mire els teus ulls i veig que eres únic, l'actor principal d'una peli de Kubrick. No has de parar de lluitar, doncs has d'acabar “d'ensamblar” el teu cub de Rubik. Som aigua, som moviment, som l’alegria latent amb el cor calent! Som pulsacions en l’espai i en el temps, som l’energia que explota, i tot naix de repent. Som el potencial que pot fluir sempre que tingues un sostre i abric, un plat a taula, uns quants amics, fins al final del camí.
No, no has de parar de luchar, que tus puños nos harán levantar. Grita el fuego, grita el viento, déjate llevar!
Deixa d'escriure la teua història amb tinta xinesa i paper higiènic, has de saber que el teu lloc en la Terra està entre el Nadir i entre el Zènit. Deixa't portar per el ritme i el nostre algoritme farà que et tornes electrònic, sempre burlant a la mort, crida més fort, fins a que et quedes afònic. Som tots els mínims comuns que caben en tu, el canvi que arriba al moment oportú quan trobes algú que t’ensenya a mirar diferent i a saltar els teus murs. La humanitat necessita cuidar la cançó, que la felicitat no depèn de ninguna equació, eixa és la revolució!
No, no has de parar de luchar, que tus puños nos harán levantar. Grita el fuego, grita el viento, déjate llevar!
Haize ziztu batek eramaten duen hautsa besterik ez gera Handitasunean murgiltzen den galdutako hotsaren tankera Errekak bezala aldapan bera Indarrak batuz beti aurrera Hala da bizitza Segundo bateko aukera Esperantza ez galdu Barneko sua piztu Elkarren indarrak batu Ta eutsi eskutik estu (bis)
No, no has de parar de luchar, que tus puños nos harán levantar. Grita el fuego, grita el viento, déjate llevar!