Mirant de veure el temps, les pomes verdes i aquest cel desert. La ciutat dels errors avui és com un bosc tot ple de menta.
Només veig un fanal, i tres ocells a la branca d’un bar. Simplement no és dilluns, i el teu desembre no es refreda mai.
De moment, de moment, seurem aquí, veurem passar la gent, i, potser, les nostres siluetes també, no ho sé…, vestides amb paraules i un barret.
Els cotxes ambulants, tu condueixes frases sense mans, i el solet als botons del teu abric mirant per la finestra. I la llum als racons de tots els pensaments, però…
[x2] De moment, de moment, seurem aquí, veurem passar la gent, i, potser, les nostres siluetes també, no ho sé…, vestides amb paraules i un barret.
Caminant, caminant, faran coses curioses d’un passat tronat, i pujaran a un taxi mig aparcat cap a una terrasseta on veure el mar. [/x2]