Direm la veritat, sense repòs, per l'honor de servir, sota els peus de tots.
Detestem els grans ventres, els grans mots, la indecent parenceria de l'or, les cartes mal donades de la sort, el fum espès d'encens al poderós. És ara vil el poble dels senyors, s'ajup en el seu odi com un gos, lladra de lluny, de prop admet el bastó, enllà del fang segueix camins de mort.
Amb la cançó bastim en la foscor altes parets de somni, a recer d'aquest torb. Ve per la nit remor de moltes fonts: anem tancant les portes a la por.