És tan senzill com fer que, de l'esperança, no ens faci mandra sostenir-ne el pes. És tan senzill com no delegar-la als que no volen que canviï res.
És tan fàcil si es pensa que cal, amb permís o sense, atorgar-se veu i vot. És tan fàcil si un s'emplaça, sigui a l'urna o a la plaça, a dir-ho tot.
Bé sabem que la temença és la dura recompensa de la represàlia sagnant i que aquell que la genera de nosaltres sols espera fer-la gran.
No seran mai més obstacle l'amenaça i la coacció; fermament anem tancant les portes a la por. Renunciem a acomodar-nos a un futur de submissió; fermament anem tancant les portes a la por.
Com a pertot, tenim enzes i savis però ens determina un interès sincer: no allà on gronxava el bressol dels avis sínó la franca voluntat de ser.
En l'adversitat funesta s'ha respost amb la gran gesta de l'empelt de cultura i de dret. Si el país tingués, tal com les persones, un cognom fóra aquest.
I ara que aferrem la llança al combat d'emancipar-nos farem cas d'un únic seny: un sol poble i no cap altre estendard i no combatre al seu terreny.