Ni el costum de créixer compulsivament com un monstre que ha d'anar augmentant la dosi, ni fer un estat independent amb les normes que el capital imposi.
Ni un exèrcit que, amb l'excusa nacional, vagi pel món vigilant pous de petroli, ni una xarxa colonial que ens faci rics a còpia de l'espoli.
Ni un mercadeig amb les necessitats que transformi els drets humans en privilegis, ni un patriotisme barat que converteixi la queixa en sacrilegi.
Seria ridícul, un cop arribats aquí, per pressa, per mandra copiar i reproduir allò de què ens vam deseixir.
Ni el poder en mans dels quatre-cents, que segueixin fent el que els dóna la gana fent servir els senats i parlaments per fer creure a la gent que el poble mana.
Ens diràs que és impossible i que el món està muntat d'una altra forma. Però, de coses impossibles, què en sabràs? Tot és impossible fins que ho fas!
Independència és no dependre, no és pas canviar d'opressor, és no dependre, no és només separació de l'estat anterior, és no dependre, sobirania energètica és no dependre, sobirania alimentària és no dependre, sobirania econòmica és no dependre, sobirania de gènere és no dependre, és no dependre de ningú llevat de tu, i això no, no vol dir estar aïllat, sinó que la relació és amistat i no submissió. És no dependre.