Quan em dèieu cada dia que el meu somni mai seria res més que una fantasia i un capritx d'adolescent: esperava aquest moment.
Quan dèieu que aquestes lluites són només per somiatruites, que és millor anar a correcuites a engreixar el compte corrent esperava aquest moment
Quan dèieu amb veu tossuda \"aquesta idea és collonuda, però és una causa perduda, no sereu mai més de cent\": esperava aquest moment
I si som on som ara és perquè no ens aturàrem, és perquè vam decidir no fotre-us cas, i vam creure imprescindible voler més del que és possible i convertir la utopia en desenllaç.
Quan, condescendents de mena, donant copets a l'esquena em dèieu com si us fes pena que pecava d'innocent: esperava aquest moment.
Quan suant paternalisme i advertint-me de l'abisme entre jo i el realisme dèieu que era un cap calent esperava aquest moment.
Com si la memòria no us fes cap favor tornareu a repetir el mateix error sotmetent les esperances a les lleis i a les finances i a l'efecte dissuasiu que té el temor.