Si la vida fos un dia i la mort quan un s'adorm, el matí seria, és clar, la joventut. Jo el dinar endarreriria i a les cinc encara tossut estaria fent el vermut.
Si la vida fos un dia i la mort quan un s'adorm, havent dinat arreglaríem el món: en una llarga sobretaula defensar deu mil raons, fent dringar glaçons.
Establiria conxorxes d'entre cinc i deu minuts amb perfectes desconeguts.
Com si fos un assolellat dia d'estiu, com si fos una vigília de festiu, si la vida fos un dia i la mort quan un s'adorm, presumiria d'intempestiu.
Si la vida fos un dia i la mort quan un s'adorm, jo al capvespre empaitaria la claror, esgotaria el crepuscle per nodrir la relació de gent amb qui alçar el porró.
Si la vida fos un dia i la mort quan un s'adorm, després de fer baixar l'últim got de vi deixaria embolicada la saviesa del camí perquè demà la trobin aquí.
M'ompliria les butxaques del que m'anés donant la sort per al museu dels bons records.