Per vèncer cal anar-hi, anar-hi i anar-hi (Antoní Massaguer)
Ja sé que si et dic que no en tinc mai prou no et vindrà de nou. Si m’acuses de tenir una obsessió no et diré que no. Saps perfectament que mai m’ha fet el pes conformar-me amb poc ni renunciar a res.
M’he encabronat a canviar de joc que no és pas poc. Ho saps bé perquè també ho has desitjat sempre al meu costat. I ara estic segur que cal posar-n’hi més, sé que me’n penediria si no ho fes.
Més, queda’t una estona més, juga-t’hi una mica més, ja veuràs com mai no es somia en excés. Més, vine que, abans o després, conquerirem els delers i quan arribem vull entrar amb els primers.
Tampoc sé del cert si ho aconseguirem tot però això se me'n fot. De moment la cosa ha fet un gran avanç segons els meus plans, però passant pantalles veig cada cop més clar que amb una sola vida no en tinc ni per començar.