No és pas boig qui a casa torna - (Oferta de diàleg)
Vaig marxar no sé quin dia d'estiu i tampoc no en recordo el motiu. Captivat, voltant pel laberint, m'hi vaig anar entretenint. Com tots els escampats no vaig perdre el costum de tornar per Nadal i Patum. I ara els lligams em tiben cap all i no m'agrada fer-me pregar.
No és pas boig qui a casa torna i ara ho tinc pensat i clar, de Cal Negre fins a Cal Dorna les llambordes vull gastar. No és pas boig qui a casa torna, fixa't bé en això que et dic: el boig és el que ho ajorna bo i morint-se'n de delit.
Viure lluny m'ho feia enyoradís i ajornava trencar aquest encís. Ara em tocarà, però, anar-me avesant a un cert desencant. Però mai perdrà el poder, per curar-me tot mal el blau que neix darrere Queralt.
Ara em caldrà un nou lloc per tenir-lo present si més no en el subconscient: una sortida d'emergència per si mai he de saltar a l'hiperespai.