El desembre congelat confús es retira. Abril, de flors coronat, tot el món admira. Quan en un jardí d'amor neix una divina flor, d'una ro, ro, ro, d'una sa, sa, sa, d'una ro, d'una sa, d'una rosa bella, fecunda i poncella.
El primer pare causà la nit tenebrosa que a tot el món ofuscà la vista penosa; mes, en una mitjanit, brilla el sol que n'és eixit d'una be, be, be, d'una lla, lla, lla, d'una be, d'una lla, d'una bella aurora que el cel enamora.
El mes de maig ha florit, sense ser encara, un lliri blanc tot polit de fragància rara, que per tot el món se sent, de Llevant fins a Ponent, tota sa, sa, sa, tota dul, dul, dul, tota sa, tota dul, tota sa dulçura i olor, amb ventura.
Arribaren els tres reis amb molta alegria, adorant el rei del cel en una establia. Oferint-li tres presents, com són or, mirra i encens. A la Ma, Ma, Ma, a la re, re, re, a la Ma, a la re, a la Mare pia, la Verge Maria.