Amb totes dues mans alçades a la lluna, obrirem una finestra en aquest cel tancat Herència de les dones que cremaren ahir farem un foguera on la por es fondrà!
I acudiran les bruixes de totes les edats llençaran les escombres que en brasa es tornaran Es despendran dels estris de cuina i neteja totes aquestes cadenes el foc les engolirà
I la cendra que hi resti no la canviarem per res ni per l´or ni pel ferro ni per ceptres ni punyals Sorgida de la flama sols queda ja la vida per arma i per escut a totes dues mans
El fum dibuixarà l´inici de la història com una heura de joia que ben forta arrelarà Vindicarem la nit i la paraula de la dona llavors creixerà l´arbre de la llibertat!
Vindicarem la nit i la paraula de la dona llavors creixerà l´arbre de la llibertat!