Guiraut RIQUIER. "Qui's tolgues e's tenguels dels mals" (chanson)
Qui·s tolgues e·s tengues dels mals en que cossen, e fezes totz los bes que conoys ez enten, res non es que nogues d’anar a salvamen als repres on la fes es de Dieu, que·ns aten qu’a bon port nos traisses, sa merce prometen. Prometen don valen trobam Dieu tan cortes, que fazen e dizen so que crezem que ·l pes, que·ns defen a prezen, e sos mans non faym ges! No·ns car ven, ans, sufren espera que·ns agues penedens humilmen, quar nos fes e·ns conques. Be·ns conques quar mort pres per son poble dolen, que vengues, si·s volgues, a luy sals peneden; que·l paires premiers fes Adams un falhimen, don fon mes sos heres en yssilh mot cozen, tro que Dieus sa trames, qui·ns rezemet moren. Mas moren, mal viven, cazem totz jorns el bres, en que·ns pren desceben l’Enemicx de mals ples que·ns apren e·ns essen a son vol de ben des, don tot len al arden fuec nos mena espes; e selh que li conten es en Dieu ben apres. Ben apres es, que res no·l falh, sel que·l desmen; quar sotzmes demanes es l’Enemicx ses sen, qu’a perpres totz mals ves, per que fug mantenen quan sos pes es entes e tengutz a nïen; e crey que Dieus endres aquelh afortimen. Quar mals es tant apres, volgutz, faitz per la gen, e tan pauc amatz bes, nos ten Dieus en turmen. Narbones es malmes e blasmatz per nonsen ez er pus, si merces de Dieu no· y val breumen. Pus es grieus per un tres lo mals que hom no·l sen.