Avui m´han trucat a la porta de la casa i em portaven en safata molta fama però amb el tuf de la mentida tot maquilla tot ho pispa i he sortit per la finestra ben de pressa i dic Corre ben de pressa aquesta gent potser és el diable que amb aquest cony de safata porten dol dol per el meu riure i porten dol de companyia i volen l´ànima ben seca per això campo lluny Go, go, Vafalungo, go, go Llavors, corrents, m´entrebanco amb un polític que em demana la cartera, chaquetero, quin pal jo li pispo amb ell la seva i que m´atrapin pel darrera però llavors em fico ¿on? A la cova de paraules on omplen pàgines blanques que no tenen ni vergonya per això caic i llenço la merda el que diguin el que es digui que si pesa ja m´estressa per això campo lluny Go, go, Vafalungo, go, go Dels papers on jo firmo dels diners que jo em malfio de la traca que m´atrapa pressa que fa brega del poder on m´hi somio del plorar malastrugança Por que entra en el pou de la coca que ensabona de la ràbia amb mal de panxa música pivada, del somriure del no riure de l´amor sense esperança Go, go, Vafalungo, go, go