Ell era un modernet que vivia a Barcelona treballava en el disseny i vestia l'última moda no tenia diòptries però tot i així portava ulleres unes de pasta negra que no estaven graduades ell era tan feliç pensant que el món girava al seu voltant tenia la vida per davant totes les noies se'l miraven amb voracitat i ell n'assaboria cada instant
El temps va anar passant i gairebé sense adornar-se'n la ciutat esdevingué la capital de la tendència amb horror el nostre heroi s'adonà d'aquest desastre ja no era el més modern, sols un més entre tants altres botigues de roba "vintage", bars per guiris, festivals, és la supervivència del més "guai", un gran parc temàtic de "fashionisme" idiotitzat, havia arribat l'hora de marxar
Me'n vaig al camp, a viure al camp trobaré una dona ferma i li plantaré tres fills viurem en harmonia entre conills Me'n vaig al camp, a viure al camp entre porcs i vaques jo trobaré un camí per tornar a començar i ser feliç
El nostre modernet començà una odissea contra els elements, cercant la seva utopia els pagesos se'n fotien de la seva poca traça deien que marxaria amb la cua entre les cames Però amb tossudesa i voluntat, el nostre heroi tirà endavant feliç com un porquet en un bassal ja no enyorava aquella vida on l'aparença ho era tot per fi havia trobat un lloc al món Jo foto el camp, me'n vaig al camp, a viure al camp. Jo foto el camp, vols venir al camp, a viure al camp.