La vella Montserrat desperta el barri a cops d'escombra tot cantant, les primeres persianes s'obren feixugues badallant. Rere el vidre entelat el cafeter assegura que no era penal i es desfà la conversa igual que el sucre del tallat. Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia, damunt els caps un sol ben insolent il-lumina descarat tot l'espectacle de la gent. Al bell mig de la plaça la peixatera pren paciència amb la Consol que remuga i regala grans bafarades d'alcohol. I al pedrís reposant l'avi Josep no es deixa perdre cap detall i amb l'esguard es pregunta quants dies més té de regal. Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia, damunt els caps un sol ben insolent il-lumina descarat tot l'espectacle de la gent. Nens xisclant, olor a pixum de gat, veïnes que un cop has passat et critiquen. Gent llençant la brossa d'amagat i un retardat que amb ulls burletes et mira i diu: Bon dia, ningú ho ha demanat però fa bon dia, damunt els caps un sol ben insolent il-lumina descarat tot l'espectacle de la gent.