Que n'és d'amable el vostre Temple, Senyor de l'Univers! Tot jo sospiro i em deleixo pels atris del Senyor. Ple de goig i amb tot el cor aclamo el Déu que m'és vida.
FELIÇOS ELS QUI VIUEN A CASA VOSTRA, SENYOR.
Fins l'ocell hi ha trobat casa, l'oreneta s'hi fa un niu on posar la fillada, prop dels vostres altars, Senyor de l'Univers, rei meu i Déu meu.
FELIÇOS ELS QUI VIUEN A CASA VOSTRA, SENYOR.
Feliç el qui viu a casa vostra lloant-vos cada dia! Feliços els qui s'acullen als vostres murs, emprenen amb amor el camí.
FELIÇOS ELS QUI VIUEN A CASA VOSTRA, SENYOR
Quan passen per valls eixutes els són com un oasi beneït amb les pluges primerenques. Entren al primer i al segon port fins a veure Déu a Sió.
FELIÇOS ELS QUI VIUEN A CASA VOSTRA, SENYOR
Senyor de l'Univers, escolteu la meva súplica, escolteu, Déu de Jacob. Déu nostre, mireu amb amor el vostre Ungit, fixeu-vos en el Rei que ens protegeix.
FELIÇOS ELS QUI VIUEN A CASA VOSTRA, SENYOR
M'estimo més un dia als vostres atris, que mil a casa meva. Quedar-me al portal de la casa del meu Déu, més que viure amb els injustos.