Caic, a poc a poc me´n vaig, la física em captiva i la gravetat m´inclina als teus peus.. caic, al mateix temps desfaig, els nussos que regiren aquest fràgil equilibri, meu.. res no dura gaire.. em moc, no sóc d´en lloc, d´aquest país d´aire.. mai, tornaré a viure mai amb el pes que arrossega la mentida, la rutina, el trist engany, sense final jo caic, el món sencer s´estimba contra els vidres dels meus dies, caic, m´enfonso dins l´aigua, la corrent em porta a prop, del meu país d´aire, l´impuls d´un instant, dibuixa el meu salt, travessa els espais en blanc, arribes te´n vas, la vida es desfà, invisible en el mar dels anys, canto sense xarxa, salto i sempre caic, res no dura gaire.. em moc, no sóc d´en lloc del vell país d´aire, l´impuls d´un instant, dibuixa el meu salt, travessa els espais en blanc, arribes te´n vas, la vida es desfà, invisible en el mar dels anys... l´impuls d´un instant, dibuixa el meu cant, travesso els espais en blanc, arribes te´n vas, la vida es desfà, invisible en el mar dels anys...