La neu de nit té un to més bonic, no hi ha traces, tot és blanc. D'un regne aïllat del món, en sóc reina,aquest instant. El vent fereix la nit per dins la tempestat. He acabat fugint,tot i que he lluitat. "No els vull a dins, no els vull aquí. Porta't molt bé", sempre em deia a mi. "Desat, no ho pot saber ningú." Ja ho sap algú.
Vol volar, deixo anar. Ni puc ni el vull amagar. Vol volar,deixo anar. Ja tant és, ja tant me fa. És igual, el que puguin dir. Deixa el vent cridar. El fred no m'ha fet mai cap mal a mi.
És curiós com la distància ho fa tot molt petit, i les pors que em dominaven, per sempre han fugit. Ara veuré el que puc fer, quins límits jo superaré. Ni el bé, ni el mal no són per mi. Per fi.
Vol volar,deixo anar. Sóc part de la neu i el vent. Vol volar,deixo anar. Ja he fet fora aquest torment. Sóc aquí i no em mouran. Deixa el vent cridar.
Tinc un poder que va dels cims fins els avets. De la meva ànima en surten gels que ni comprenc. I un pensament sorgeix com un gran dard gelat. No penso tornar mai. Això ja és el passat.
Vol volar,deixo anar. I com l'alba jo creixeré. Vol volar,deixo anar. Ja no em portaré bé. Sóc aquí,s'alça un nou matí. Deixa el vent cridar. El fred no m'ha fet mai cap mal a mi.