M'agradaria trobar-me dins l'aire, que respires per un moment. M'agradaria trepitja a terra, en ferm i tu al meu costat.
El meu reflexe dins dels teus ulls buits com aparadors, i el silenci ens trenca, m'agradaria poder fer-ho millor, i reboto, i no et trobo, a prop.
Tu sempre has esperat alguna senyal observant rere la finestra.
Jo no et puc ensenyar els colors del mar al teu davant, tens la porta oberta.
Voldria dir-te tantes coses, però per a mi mai tens un moment, persegeixo els nostres somnis, i a tu t'és indiferent.
Tantes mentides i tantes històries, i em sembla que no saps qui sóc, i el silenci ens trenca m'agradaria, ser molt millor, i no et trobo, enlloc.
Tu sempre has espertat, alguna senyal observant rere la finestra. Jo no et puc ensenyar, els colors del mar al teu davant, tens la porta oberta.
He recordat el vell far de vuit braços, no vem dormir, vem parlar, fins veure el sol. On puc trobar, un nou camí, rere els teus passos. Vull un altre nit, per poder dir tot el que sento.
Tu sempre has esperat, alguna senyal observant rere la finestra. Jo no et puc ensenyar, els colors del mar al teu davant, tens la porta oberta.
Dilluns no existeixes, Dimarts despertes i estem junts fins al dimecres. Dijous ja ve la llum, Divendres, de festa Ja ve dissabte i diumenge.