Ja passen les hores i encara no han arribat. Un estrany neguit omple el meu cor, no molt lluny d'aquí escolto un tiroteig, quelcom a dins meu em diu que són morts
Potser no han estat ells, però no puc anar a mirar, sento nàusees a dins meu; me n'he d'anar. Lluny penso en ell, el meu company alegre i valent
No pot ser, no m'ho crec. Assassins! Ja no em queda temps, he de seguir lluitant, un cop començat ja no es pot parar. Comprovo la pistola i m'apropo a l'objectiu, quan veig el seu cap disparo a matar. Ho he de fer per ell, la lluita no es pot matar. I quan caigui algun company, hem de seguir
No, ells no són morts. Ells són vius al nostre record. Omplen de sentit el nostre esforç d'alliberar un poble Català
Morir per aconseguir el nostre nat dret de viure. Morir per aconseguir una Terra Lliure.