Un vell puja una senda del poble a la muntanya i la senda dia a dia es fa més curta i mes amarga respira fort i torna cap a casa.
Ja no queden raboses ni llops ni esclata-sangs ni margallons ni figueres de pala ni una trista sargantana.
Un vell puja una senda del poble a la muntanya i la senda dia a dia es fa més curta i més amarga respira fort i torna cap a casa.
Ja no veu enamorats pels racons ni sibarites del cannabis tampoc ara estan fent hores extra per pagar-se la hipoteca.
Ja fa temps que no plou i els caragols ja no pasturen i ara que hem de sobreviure som imprevisibles, colpeja fort!
Un vell puja una senda trencada i derruïda i com més camina més renega de la vida i blasfema i s'enrecorda de la guerra.
Pels camins de pols xeringues i preguntes, els barrancs es trequen i els ullals desapareixen i els marges ploren, les pedres ploren.
Tots els pous s'han farcit de sal i els diners han canviat de mans i els marges ploren i el fills se'n van del ploble.
Ho hem gastat tot en la sembra i ara no podem regar i ara que hem de sobreviure som imprevisibles, colpeja fort!
Ens mantindrem fidels a aquest poble. Ens mantindrem fidels a aquest poble. Ens mantindrem fidels a aquest poble. ens mantindrem sempre fidels al nostre poble. Ens mantindrem fidels a aquest poble. ens mantindrem sempre fidels al nostre poble. Ens mantindrem fidels a aquest poble. ens mantindrem sempre fidels al nostre poble.
Garbell de temps, parany a la memòria el timó no brota el desert s'acosta colpeja fort companya, colpeja!
Ens mantindrem fidels a aquest poble. ens mantindrem sempre fidels al nostre poble. Ens mantindrem fidels a aquest poble. ens mantindrem sempre fidels al nostre poble. I ara que hem de sobre viure som imprevisibles colpeja fort.
Ens mantindrem fidels a aquest poble. ens mantindrem sempre fidels al nostre poble. Ens mantindrem fidels a aquest poble. ens mantindrem sempre fidels al nostre poble. I ara que hem de sobre viure som imprevisibles colpeja fort.