Alli les portes semblaven tancades Totes les nostres paraules se extinguien en la nit I vam plorar la tragèdia Vam lamentar l’estratègia I vam plorar fins que ens vam avorrir
I no som víctimes de cap malefici Ni la nostra feblesa es la morta del destí Sobre la vela dels somnis Sobre la pols i la cendra Hem dibuixat el camí a seguir
De les remors i les veus mes intenses D'un no-trellat de respostes que no paren de fluir Sobre la vela dels somnis Sobre la pols i la cendra Hem dibuixat el camí a seguir
Vull dir-te a l'orella, Dona'm la ma Vull dir-te a l'orella, Dona'm la ma Decidir que sí, que ens movem en xarxa, posa't en marxa Vull dir-te a l'orella, Dona'm la ma
Lluny de la vall de la pena, lluny de la vall de la pena Lluny de la vall de la vall de la vall de la vall de la falsa pena, si afilem les mires, si afinem les rimes, no hi haurà barrera que ens puga parar. Ja hem dibuixat el camí a seguir, ja no ens queda tinta ni al bolígraf ni a mi, pero ja els hem observat, el camí a seguir, ple d’esperances caminem el camí
Lluny de la vall de la pena, Lluny lluny lluny de la vall de la pena] Lluny de la vall de la vall de la vall de la vall de la falsa pena, si afilem les mires tallarà la por, moren els macacos i les nits són de cara ...
Vull dir-te a l'orella, Dona'm la ma Vull dir-te a l'orella, Dona'm la ma Decidir que sí, que ens movem en xarxa, posa't en marxa Vull dir-te a l'orella, Dona'm la ma