En un món ple de cabòries On mana la ressignació Els somnis no escapen De no ser més que una il·lusió Que tot allò que fem, Que tot allò que som És la vida Que et dóna raons
I digueu, i digueu el que vulgueu Que la vida són dos dies I a mi no me’ls traureu Que potser jo semblo estrany Que potser sóc un malalt Però m’he acostumat a viure Com si hagués de morir demà
Ma mare ja m’ho deia Que no em precipités Però a mi la pluja m’agrada Em refresca el cervell Que el riure és cirera I la pena poca feina Que de cadires N’hi ha per dar i per vendre
I digueu, i digueu el que vulgueu Que la vida són dos dies I a mi no me’ls traureu Que potser jo semblo estrany Que potser sóc un malalt Però m’he acostumat a viure Com si hagués de morir demà
Fa Que si obro la finestra És perquè fa calor Do Que si m’ajunto a les més lletges És per compassió Fa Que no trafico amb el que penso Encara que sigui bo Do Que se trepitjo quan camino És per fer-te por Fa
Solm, Rem, La, Rem
Que tot allò que fem Que tot allò que som És la vida Que et dóna raons
I digueu, i digueu el que vulgueu Que la vida són dos dies I a mi no me’ls traureu Que potser jo semblo estrany Que potser sóc un malalt Però m’he acostumat a viure Com si hagués de morir demà