Quan penso en ara penso en tu Quan penso en el futur penso en què penses tu Quan dic encara no és per tu Sona la flauta, és perquè penso en què penses tu Ja no neva a casa meva, s’ha escalfat l’habitació Si volíem trencar vidres no ens podien dir que no Incongruent, malalt i absurd De barricades sense llum Retiro y tiro sempre allò que escric Perquè se’m van ballant els dits Ja no neva a casa meva, s’ha escalfat l’habitació Si volíem trencar vidres no ens podien dir que no Tinc un circ on em creixen els nans I perill amb un bolígraf a les mans Cada vers te el seu pes Contraraparumbejat Tenim dret a un estat Vull estar tot morat Cadascú es llepa la seva ferida I per posar passió he trobat l’habilitat. D’esvair la veritat Sense dir cap mentida I enviar-te a la merda Dient... torna aviat! El Lluc sap... I no dirà pas que no D’ironia i melodia Al peu del canó Si algun he esborrat Pensant en que t’agradés La pegata i els in*digna La lliçó em ven aprés I potser no serem els raperos del mes Ja t’ho dic jo que no Que no què? Que no res. Això es paper mullat Amb benzina Trencant vidres calant foc In*digna i la pegatina. El meu coixí ja no se’n recorda de mi…