Començar és continuar un final, tard o d'hora arribarà, però d'aquelles sendres una nova flor rotllarà.
Va robar-me un cor, després del primer mot abans que el seu nom ja coneixia el seu cos. I ens vam sentir sols a la gran ciutat, tot Barcelona i ella sola.
Començar és continuar un final, tard o d'hora arribarà, però d'aquelles sendres una nova flor rotllarà.
Tendra i transparent, dolça nena d'urgent radiant i somrient enamorant mil hotels. Van caure l'hivern, el Març i el fred cercant la manera trencant les reixes. Van tocar d'aprop el límit i vam jugar a no fer-nos mal. Vam sentir-nos, música i lletra, desig i tendresa, esperit mortals. Va arribar l'adeu, crec que era Juliol, feia xafugor, però va dir-m'ho amb el cor fred. Això s'ha acabat, res serà igual, ens queda sorprendrens, besar-nos.
Tornar començar és continuar un final tard o d'hora arribarà, però, d'aquelles sendres una nova flor torna a... començar és continuar un final, de tota hora arribarà, però d'aquelles sendres una nova flor rotllarà.