Però només ha crescut el que sento Sé que no tornaràs i encara t'espero
Provo mil maneres d'oblidar, Busco pels carrers de la ciutat, Busco entre les pedres i no trobo més I no trobo més que cares que ensopeguen amb el teu record Jo només demano un home que m'estimi Però sense protestar I que tingui el teu somriure I també la teva boca i el teu nas I que cada dia estigui al meu costat
No sé què puc fer, no sé Per molt que em diguin sé que mai t'oblidaré
No hi ha ningú com tu No hi ha ningú com tu Ningú que decideixi trencar-me la vida I s'emporti el meu somriure
No hi ha ningú com tu
Em quedo sola i tan cansada De no deixar d’esperar una trucada El sentiment que guardo mai no s’acaba
Oh, potser serà millor buscar companyia Algú que vulgui arreglar-me la vida Però reemplaçar-te sé que no és la sortida
No sé què puc fer, no sé Per molt que em diguin sé que mai t'oblidaré
No hi ha ningú com tu No hi ha ningú com tu Ningú que decideixi trencar-me la vida I s'emporti el meu somriure