Jo no estimo la por, ni la vull per a dema, no la vull per a avui, ni tampoc com a record; que m'agrada els somris d'un infant vora el mar i els seus ulls com un ram d'il·lusions esclatant.
I si canto trist es perque no puc esborrar la por dels meus pobres ulls.
Jo no estimo la mort ni el seu pas tan glacat, no la vull per a avui, ni tampoc com a record; que m'agrada el batec d'aquell cor que, lluitant, dona vida a la mort a que l'han condemnat.
I si canto trist es perque no puc oblidar la mort d'ignorats companys.
Jo no estimo el meu cant, perque se que han callat tantes boques, tants clams, dient la veritat; que jo m'estimo el cant de la gent del carrer amb la forca dels mots arrelats en la rao.
I si canto trist es per recordar que no es aixi des de fa tants anys.