Descamisat Sisquet fa tard, diu adéu a la colla. L’han vacunat contra l’asfalt en un poblet de costa, on d’amagat l’espera, darrere de l’església, mig tremolós, aquell petó que tindrà gust a sal de mar i a nit plena d’estrelles.
Un pel suat Cesc s’ha llevat de fer la migdiada, mentre al costat la dona va desant rasclets i pales. I mirant com la nena, rebossada d’arena, dorm al sofà, pensa que mai tindrà millor moment per anar a buscar la parelleta.
Que arribi l’agost, feixuc i mandrós, que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc.
Des del cafè, el senyor Francesc mira la gent com tomba, fent el tallat on fa tants anys té un reservat a l’ombra. I quan la dona arriba, li acosta la cadira del seu costat, li estreny la mà pensant que el mar és com la vida que no atura el ritme mai.
Que arribi l’agost, vital i enganxós, per treure’ns les presses i recuperar la tendresa del món.
Que arribi l’agost, vital i enganxós, per treure’ns les presses i recuperar la tendresa del món.
Que arribi l’agost, feixuc i mandrós, que ens fa recordar la bellesa del temps que passa a poc a poc.