Provem d'encaixar en escenes boniques, en ports de diumenge farcits de gavines, en grans sobretaules on els avis canten, en nits vora el foc abraçats a una manta. Es tracta de ser els simpàtics del barri, els que ballen i ballen fins que els músics parin i irrompre arrogants lluint les millors gales en discos amb dones amb feines estables.
I, a vegades, ens en sortim. I, a vegades, ens en sortim. I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.
Busquem quedar bé en el retaule magnífic dels que van pel món amb posat monolític i afronten la vida mirant-la a la cara i un dia, contents, compren flors a sa mare. Intentem trampejar per ser persones dignes, el pare modèlic que volen les filles, el de la veu greu, el de la mà forta, que paga un vermut i que arregla una porta. I després tancar els ulls i sentir el món en calma i dos ocellets fent piu-piu dalt d'un arbre havent enllestit un gran epitafi que arranqui somriures a tots els que passin.
I, a vegades, ens en sortim. I, a vegades, ens en sortim. I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim.
I, a vegades, ens en sortim. I, a vegades, ens en sortim. I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim. I, a vegades, se'ns baixa la verge i de sobte ens revela que ens en sortim. I, a vegades, contra tot pronòstic una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic, tot fent evident, que per un moment, ens en sortim.