Deixa-la, Toni, deixa-la! No veus que no et convé? Ningú mereix que et perdis tot el que t'estàs perdent.
Quan vegis que està ben adormida, aparta-li els cabells del front per fer un últim petó i ajusta la porta sabent que estàs fent el millor. Allunya't, com s'allunya la marea quan despulla lentament les roques del penya-segat i, sense mirar enrere, Toni, deixa-la.
Deixa-la, Toni, deixa-la! Escolta'ns bé i aprèn! Ningú mereix que et perdis tot el que t'estàs perdent.
Ja veuràs que quan s'inflin les veles com un vell amic, el vent, t'acariciarà la pell mentre a terra es va fonent, Toni, tot el que et reté. No sents les onades que et reclamen? No veus que et guia el cel constel·lació a constel·lació? Acosta't a la barca, rema i deixa-la.
Vine, Toni, vine! Ningú canta tan bé! Ningú mereix que et perdis tot el que t'estàs perdent.
Tornaràs a sentir sal a les venes i en llevar-te en algun port, qui sap, potser et preguntaràs a qui pertany el nom que decora el teu braç. Creu-nos, Toni, l'aigua encara és fresca i el sol segueix sortint cada matí a l'horitzó. Serà més fàcil del que et penses, deixa-la.
Deixa-la, Toni, deixa-la! Inventa't un món nou i deixa-ho tot a terra que, amb la vida, ja en tens prou.
Deixa-la, Toni, deixa-la! Fes el favor d'estar content que, per somriure fent-nos vells, la vida és suficient.