Calleu, nobles consellers, guardeu-vos la rao que us quedi, i amb un pas viu i decidit, marxeu on sigui que es esperin. Baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines, poseu als nens al llit. Si dormen, mireu com respiren.
Perque si es bo no es dolent, no importa molt ara mateix, que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Voleu, amables pretendents, fins altres bracos que es fongui, guardarem com un tresor, les vostres panxes, les caricies i us jurem, per un moment ens pensavem que podiem.
Pero si truca algu no contesteu que el cel ja es prou ple de valents, i sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Olga t'he portat una rosa. Jo a tu unes margarides. escolta, estava pensant... aquesta vegada es la bona, no? Va calla i dona'm la ma.
Guardeu-vos forces, bona gent, potse ens veurem un altre dia, sabem que volieu fer mes, pero que hi farem aixi es la vida. T'equivoques d'uniforme i dispares a qui mes estimes, t'equivoques de remei i va i s'infecta la ferida.
I alguna estona, que us penseu? tambe us agrada estar contents, pero sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.