Clar que arriben dies on tothom li sembla imbècil i opta per callar. Clar que si es concentra pot sentir perfums exòtics recorrent-li el braç. Clar que es fa pesada amb els seus contes de carrosses que travessen prats. No goseu jutjar-la des dels vostres cossos momentàniament tan vius i sans!
Que al tombant de vespre, quan el sol se’n va, Maria Antonieta surt a investigar. I travessa el trànsit i es cola allà on vol per fer por a nenes i a homes sense son. I amb altres espectres es riu dels mortals asseguda en punxes de la catedral.
I sobrevolant París desert es diu: “Maria, ets aquí, tan llesta com et penses i no veus com els records t’estan mentint, t’estan mentint!”. I es diu: “Maria, només tu saps com vas arribar a avorrir la vida a l’interior d’aquells jardins, d’aquells jardins!”.