Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys, viuríem en un Imperi, tindríem un esclau. I àmfores al pati plenes d’oli i vi. I una estàtua de mabre dedicada a mi.
Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys. No faria olor a xampú el teu cabell daurat. I oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats. I ens despertaria un carro, pujant per l’empedrat.
I els turistes es fan fotos, on tu i jo vam esmorzar. Són les coses bones de passar a l’eternitat.
I el guia els ensenya el mosaic del menjador. Es retraten i passegen per la nostra habitació.
I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu, el braçalet de maragdes que t’embolicava el vel. I un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats. Són les coses bones de passar a l’eternitat.