La Balanguera misteriosa, com una aranya d'art subtil, buida que buida sa filosa, de nostra vida treu lo fil. Com una parca bé cavil·la teixint la tela per demà.
Tornada: La Balanguera fila, fila, la Balanguera filarà.
Girant l'ullada cap enrera guaita les ombres de l'avior, i de la nova primavera sap on s'amaga la llavor. Sap que la soca més s'enfila com més endins pot arrelar. Tornada De tradicions i d'esperances tix la senyera pel jovent com qui va un vel de noviances amb cabelleres d'or i argent de la infantesa qui s'enfila de la vellura qui se'n va. Tornada