Tot al meu voltant són cares velles i llocs on elles es fan més velles un somriure va anar a la carrera per no anar enlloc per no anar enlloc
I les llàgrimes omplen els seus gots sense expressió sense expressió amago el cap per ofegar el dolor demà tampoc demà tampoc
I a vegades em fa riure d'altres em fa plorar somnis que no em deixen viure al lloc on millor està trobo difícil dir-te més difícil d'acceptar quan la gent camina en cercles el que veig és un món boig món boig
Els nens esperen que arribi el seu dia per molts anys per molts anys si em poguessin escoltar els hi diria seu i escolta seu i escolta els nervis em menjaven a l'escola no em coneixia no em coneixia i la professora amb la lliçó em mira dintre em mira dintre
I a vegades em fa riure d'altres em fa plorar somnis que no em deixen viure al lloc on millor està trobo difícil dir-te més difícil d'acceptar quan la gent camina en cercles el que veig és un món boig món boig