Hauria de dir el que vols sentir. Hauria de fer el que tothom espera de mi. Però de sobte el sol perfora un gran núvol i la tarda esclata com si fos un matí. I en aquest intercanvi aparent les veritats es confonen: el covard és valent. I en l'estona que passa entre que ho veig i ho entenc va creixent la certesa que no ens necessitem però ens tenim. No sé si m'entens, però tu ja em tens.