Pujo caminant cap a Gràcia amb aquella eufòria de qui sap que allà on va trobarà una raó per quedar-se, tot i que és enlloc on es voldria exiliar. Som a mitjans dels noranta i tot crit m'ha semblat sempre aliè. Tu ets l'única causa santa per la que estic disposat a sofrir, estic disposat a patir, estic preparat pel dolor. Però ai amor, no ens havíem vist mai encara i als ulls de l'altra gent hi fulguraven altres drogues. Llavors jo era valent i la por la millor metzina, llavors tu, simplement, no existies... Torno rodolant a Gràcia amb el cap ple d'enllocs i ningús i el cor buit d'esperança però també de l'enyor que ja sentia per tu. Som a mitjans dels noranta i tot crit m'ha semblat sempre aliè. Tu ets l'única causa santa per la que estic disposat a sofrir, estic disposat a patir, estic preparat pel dolor. Però ai amor, no ens havíem vist mai encara i als ulls de l'altra gent hi fulguraven altres drogues. Llavors jo era valent i la por la millor metzina, llavors tu, simplement, no existies...