On perdura encara el temps En l´ombra del passat, en les aigües tristes d´un llac regne de soledad...
En silenci enmig de l´oblit et recordo lluny de mi...
Misticisme en caure la nit quan ara hi neix la tristor, més enllà s´enfonsarà per sempre etern el destí...
En silenci enmig de l´oblit et recordo lluny de mi...
Com les ombres dansaràs perdudes entre records, es profund el teu lament en mans de la solitud...
El vent... encara em retorna al teu costat... on encara et ploren, morint els meus records...
On encara escolto... el batec del teu cor... més enllà en la distància, enmig del silenci...
Lest teves aigües tornaran a ser el meu regne daurat tornanran a cridar el meu nom, com crida la nit... a la seva foscor el clamor del teu lament... reflexe dels meus ulls... En les teves mans hi neix ara etern... el meu destí...