Quan la ràbia és qui guia els meus passos
I la incertesa desfà caminar
L'esperança sembla enderrocar-se
Darrere dels dies de lluita i asfalt
Quan el gris és l'únic color
Que dibuixa i omple futurs immediats
És el pànic, l'olor a dolor
El que et sembla sentir
El que et sembla palpar
No, no pot ser
Quant de temps haurem d'esperar més?
No, no pots més
I saps que tot depèn de tu mateix
Quan la pluja transforma els paisatges
I la foscor engoleix els teus mars
Les mirades semblen no trobar-se
Perdudes als límits on hem arribat
I quan corres i crides al vent
I les llàgrimes omplen de fred els estels
Es la ràbia, l'odi i la tristesa
Les que et fan sentir tantes voltes rebel?
No, no pot ser
Quant de temps haurem d'esperar més?
No, no pots més
I saps que tot depèn de tu mateix
Obrint Pas еще тексты
Оценка текста
Статистика страницы на pesni.guru ▼
Просмотров сегодня: 1