Va ser a la tardor del 1707 i encara volen cendres pels mateixos carrers, les classes populars contra les tropes del rei les pedres ho recorden quan avui les prenem.
Avui com ahir avui com demà el mateix camí, el mateix combat...
Va ser la primavera dels anys que hem viscut i encara veig com brillen avui els teus ulls, quan prenem els carrers escenaris del teu temps, revoltes que han tancat les ferides dels teus punys.
Avui com ahir avui com demà el mateix camí, el mateix combat...
I la nostra revolta mai no podran aturar, els nostres punys alçats mai no podran abaixar, els nostres somriures mai no podran esborrar, la nostra actitud sempre serà de combat. I mai no deixes mai de lluitar contra el poder, mai no deixes mai de plantar cara al poder. Ahir, avui, demà, sempre contra el poder!!