Ple està el camí de solitud entre els barrancs d´albades tristes allà on la nit canta als estels versos robats del teu somriure
Davant del mar et vas deixar penes de sal i trist esguard i seguint els fars dels horitzons vas navegant perdut perseguint el teu rumb...
Una nit més t´he navegat enter barrancs d´albades tristes allà on el mar escriu al far cartes d´amor en versos lliures
A la vall blanca em vaig deixar fermes arrels i un trist record i sembrant la terra amb les cançons vaig caminar perdut perseguint el meu rumb vaig caminar perdut...
Però aquesta nit la soledat del vell camí ens ha retrobat i collint els fruits de els cançons hem cantat junts al vent que assola el nostre món hem cantat junts al vent...