Si ara me'n vaig segur que es fa llarga la tornada me'n vaig sols amb el bitllet d'anada estic segur de com vull començar el viatge m'hauré de desprendre de quasi tot l'equipatge tot allò que em sobra, tot allò que em pesa tot allò que no cap dins d'una maleta tot allò que em fa fàstic de València, l'odi del poder i la seua violència.
Però no em sobra el teu amor, el teu humor, eixe bon record que m'ajuda a no perdre el nord no saps l'esforç que em costa deixar aquesta terra creuaré volant mil i un països en guerra miraré, buscaré, em perdré però caminaré He lligat una corda del meu cor al punt d'origen així quan em trobe lluny no sentiré el vertigen.
Perdut als carrers del món em guiarà la lluna quan s'amague el sol perdut als carrers del món hi ha dies per quedar-se a mirar hi ha dies en què tot es fa fosc Perdut als carrers del món mire per la finestra i la vida es fon amb la mort perdut als carrers del món batalles perdudes, llengües mortes, monuments als vencedors.
Si ara me'n vaig no contes el temps fins que jo torne no sé quan però ens tornarem a vore vull canviar de ruta vull buscar un nou ancoratge córrer com una fera que es confon amb el paisatge llençaré la roba, cremaré tota disfressa dins de la motxilla la teua tendresa un nou tatuatge i un punt d'incertesa una nova aventura, un nou camí, una nova conquesta.
I si ara em falta el teu amor, el teu humor, eixe bon record que m'ajudava a no perdre el nord recorda que hi ha qui sura i ha qui s'ofega i qui pensa que el seu melic és el centre de la terra miraré, buscaré i tornaré i ja no em perdré He vingut per quedar-me i encara hi ha qui m'espera carregat amb l'experiència i mil nits de carretera
Perdut als carrers del món em guiarà la lluna quan ja s'amague el sol perdut als carrers del món hi ha dies que són per mirar hi ha dies en què tot es fosc Perdut als carrers del món mire per la finestra i la vida es fon amb la mort perdut als carrers del món batalles perdudes, llengües mortes, monuments als vencedors