La por em desvetla a les nits sense dormir i sent el vell revòlver que descansa sobre el pit en aquest bosc humit els silenci és l'enemic a trenc d'alba partim seguint les llums del matí
Travessem l'aurora entre els cingles del massís en aquestes muntanyes sobreviure és resistir hem canviat mil cops de nom però tots sabem qui som guerrillers supervivents combatents de l'últim front
Unes flames roges cremem el nostre horitzó la casa on dormirem és un esquelet de foc han matat el masover ens solia refugiar anit em va somriure quan ens vam acomiadar
La lluna ens recorda que som com estels errants ombres d'una guerra perduda en sendes de fang i quan la foscor em venç acaricie en soledat un record en blanc i negre el motiu del meu combat
I si demà no tornara al lloc on et vaig deixar vull que recordes que un dia joves com nosaltres vam marxar a lluitar armats d'amor i coratge i un clavell roig amagat combatrem fins l'últim dia sota bandera de la llibertat