Torne a casa i per la finestra veig el món que vaig estimar, i els paisatges de la tempesta boscos cremats arran del mar. A Perpinyà, cap a València, perseguint l’última llum, la meua terra comença i es dibuixa dins els ulls.
Tornem a casa!
I en la freqüència del meu cor, bategant sense parar, la cançó d’una revolta que no podran aturar! I als altaveus dels nostres cors ressonant sense parar, la cançó de la revolta que ja no es pot aturar!
Torne a casa i per la finestra veig la terra on em vaig criar, transvasaments de la tristesa l’oblit d’alta velocitat. Per Alacant, cap a València, perseguint l’última llum, la meua terra comença i es dibuixa dins els ulls.